DIA 8 DE MARÇ, 'DIA INTERNACIONAL DE LA DONA'
Fa 20 anys que treballem a la comarca pels Drets de la Dona i ara hem de fer un repàs i veure de manera contrastada què hem aconseguit i què ens queda pendent.
Fa 20 anys demanàvem:
- El dret a un lloc de treball sense discriminacions en la formació professional, l'ocupació, la remuneració i la promoció i desaparició del treball domiciliari.
- La socialització del treball domèstic a través de serveis col·lectius, finançats amb fons públics i gestionats democràticament des de la base.
- Un ensenyament obligatori, públic, laic, gratuït, no autoritari.
- L'abolició de totes aquelles lleis que discriminaven la dona.
- El dret a la lliure disposició del propi cos.
I denunciàvem:
- La família patriarcal i autoritària.
- La doble moral.
- El mites de la virginitat i de la maternitat.
- La cosificació de la dona.
En aquests anys, amb la lluita feminista, hem aconseguit canvis importants en els drets, en la qualitat de vida i en les consciències. No obstant això, encara estem molt lluny d'una veritable igualtat i per tant la nostra lluita continua sent necessària. Per això continuem exigint:
- L'eradicació i el total rebuig cap a la violència masclista, que aquest any està sent especialment tràgica i ja hi ha hagut 17 dones assassinades.
- Volem acabar amb la desigualtat laboral. Són inacceptables les diferències salarials entre homes i dones. L'atur i la precarietat ens impedeix ser econòmicament independents i som les dones les primeres en ser acomiadades en els processos de deslocalització.
- Volem una millora de les pensions i condicions en què ens trobem les dones grans, especialment aquelles que som vídues o que ens trobem a soles.
- Reclamem el dret a la disposició del propi cos i a l'avortament lliure i gratuït sense que siga moneda de canvi en cap procés de negociació política.
- Denunciem l'especial marginació de les dones de l'àmbit rural.
- Denunciem la doble discriminació i la marginació de les dones migrades, amb una remuneració econòmica miserable. Exigim que tinguen accés a la regularització independent dels seus marits i pares i que es reguralitze la situació de totes les dones en situació irregular.
- Reclamem el dret a la filiació en les parelles lesbianes i la visibilitat de les lesbianes en tots els àmbits polítics, jurídics i socials.
- Quant a la llei de dependència, ha de ser l'Estat qui procure unes polítiques socials públiques, no privades, i adequades que oferisquen els recursos necessaris per a la gent dependent. Les dones no volem continuar exercint aquest paper. També la sanitat ha de ser pública i de qualitat.
- Volem l'accés real de les dones a l'àmbit públic, excessivament dominat encara pels homes.
- Volem una educació laica, coeducativa i gratuïta.
- Exigim valorar i quantificar dones als comptes nacionals dels treballs no assalariats que realitzem les dones.
- Exigim que les dones no estàndard no hagen de patir per la seva particular diferència.
- Denunciem la discriminació de les dones a les presons.
- Denunciem el tractament insuficient i estereotipat de la dona als mitjans de comunicació.
- Denunciem el cinisme de la nostra societat que discrimina i estigmatitza les treballadores sexuals.
- Denunciem molt especialment la situació que vivim les dones joves: som el grup socialment més precari i volem acabar amb la inestabilitat que ens priva de tirar endavant els postres projectes vitals. Només se'ns té presents com a ideal de consum de bellesa.
- I volem espais propis i autogestionats des d'on continuar la pràctica política de les dones.
"VISCA, VISCA, VISCA LA LLUITA FEMINISTA!!"
(*) Col·lectius '8 de març' i 'Dones'.
05 marzo 2006
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario